Històries de l’Ebre a la fi del món.

Estrès! març 28, 2007

Quin dissabte!! Resulta que tinc més vida social a Hameln que a qualsevol part del món. En un marge de 6 hores m’havia de trobar en quatre grups de persones diferents: anar a comprar un llibre de gramàtica alemana, fer una partida d’un joc de taula certament curiós, prendre una birra i anar de festa a la disco del poblacho. Aixo implicava a més dos viatges d’anada i tornada Hameln-casa, casa-Hameln, de 13 minuts cadascun, per deixar llibre, bossa, pegar-me una dutxa i ficar-me guapo.

Tot s’ha de provar, fins i tot tornar als origens. Si bé fa tres setmanes la festa era de iaios, ara tocava fer de meinadera. Lo colmo: era una festa de “singles”. Arribes i t’estampen un pegatina en un número determinat. Quan veus algú que te mola li pots deixar un missatge escrit a la barra que es veu per pantalla. La Rita i jo flipàvem, i pregàvem perque el Christoff i companyia arribessen com més aviat millor i així augmentar una mica la mitjana d’edat. Lo peor de lo peor? Això em pensava fins que va arribar Jan, van marxar alguns “babies” i va començar la bona música. Fins les 5, tothom de molt bon rotllo, ballant a sac i esperant el sol.

A la cita del diumenge ja no vaig poder arribar, i quan Stefan em va trucar a les 11 del matí vaig aconseguir emetre algo que ell va identificar com a “sons estranys que denotaven una certa indisposició per part meua de complir l’objectiu pactat dos dies abans”: passar el matí al balneari de Bad Pyrmont (un lloc bonic).

Avui que fa sol m’he saltat el partit de futbol perque tenia una “termin” (cita) amb dos alumnes de Lorea per fer intercanvi espanyol-alemà. És que a mi només m’agrada la modalitat “futbol-xarca”, com la de la setmana passada, que una mica més i se fot a nevar.

I com deia, Hameln és un poblacho. Després de la birra d’ahir, (m’estic acostumant massaaaaa…) Quique em duguè al super amb el cotxe on em trobo a Jan. Fem la compra junts com dos marujos granadets i ens trobem al Peter i a la Sonia, que de poc em duen a casa en lo cotxe, si no fós perquè la tinc a 2 minuts. La parelleta en qüestió són, al mateix temps, companys de treball i coneguts de Lorea. El món és un panyuelu i Hameln el punt que acompanya les inicials del seu bordat.

Recepta: Espardenyes a la Raffelé

Calenta oli en una paella gran i sofregeix ceba tallada a tires; sigues generós amb la sal. Afegeix aubergínia, tallada també a tires i en breu xampinyons laminats i una dent d’all trinxada. Quan ja està mitjanament cuit, talla tomata a rondanxes fines (pell i tot) i cobreix la barreja anterior, sense mesclar. Tapa la paella per coure millor la tomata. Al cap de deu minuts enretira les rondaxes de tomata a un plat i treu la barreja de la paella a part. A la paella posa dos llesques de pa de pagès, cobreix-les amb la barreja, damunt les rodanxes de tomata i finalment dues classes de formatge diferents. cobreix la paella un altre cop per ajudar a fondre el formatge i donar-li consistència al conjunt. Ofereix una de les dues llesques al teu amic Christoph i congratula’t de que no tingui gana, així ja tens sopar boníssim per a l’endemà.

Detall de la soldadura del meu MP3 després d’haver-me carregat el cable d’una estrebada accidental. Cortesia de Jan.

Frase literal d’un llatí que hai conegut: “Las mujeres, a ellas les gusta que las traten mal”

Ja me’n recordo! març 23, 2007

Hangover, m’ha vingut al cap este matí, en tots los sentits. És la paraula anglesa que significa ressaca. És que ahir Jan i jo discutiem què és el que patiriem l’endemà al matí (per avui) després de la festa que vam fer a l’institut. Vaja, sobretot després de la quantitat de birres i caipirinyes que la penya es va arrear. I no ens sortia la paraula en anglès, fins avui.

Una festa molt xula per celebrar l’aniversari d’uns quants companys. Barbacoa, primers plats, un postre estupendo (realitzat per R.F. amb la magnifica col.laboració de la família Pook, seguint la recepta de la estupendíssima mestressa C. Tomàs) i birra, molta molta birra. Música a dojo per triar i ambient nocturn (veieu les fotos).

Pert cert, vaig jugar un partit de futbol a un “camp” de fang i mig plovent. Que locos!!

“Fer l’escala” març 23, 2007

22 de marc de 2007

Nevaaaaaaaaaa!!! I jo que em pensava que això d’Alemanya era una paradís tropical… juas!! Podeu veure una vista des de casa meva, just abans de marxar al curro.

On està el moniato que va dir que Hannover era una ciutat avorrida? Si te una canya brutal!! Vaig passar la nit de festa amb els meu estimats carbayons (asturians) i alguns amics i amigues seus. El lloc valia molt la pena, la música no era ni roquera ni paxanga (no em pregunteu) i passava d’allò més bé. Era una espècie de pub amb dins a un edifici antic de tres pisos, molt majo.

Una costum curiosa del nord del del país. Quan un mascle arriba a l’edat de 30 anys i encara no està casat ha de “fer l’escala”, és a dir, netejar-la. Els companys li posen tot de papers i brossa i li donen una granera amb mànic flexible, per fer la cosa més punyetera. Mentre el tio s’escarrassa a netejar-ho tot, la gent disfruta de l’espectacle prenent algun refresc. Si ho desitges, pots escampar-li la brossa i ell no te dret a queixar-se. L’espectacle acaba quan ho ha recollit tot i, si no li deixen acabar, quan una noia verge (avui cada dia més cares de trobar) li fa un petó (a la galta ja serveix). Llàstima que no tinc cap foto, pero feia molta gràcia.

març 13, 2007

La rutina dels meus dies:

M’aixeco típicament a les 7:30. Ja no faig l’esmorzar al bar de la Uni amb els meus estimats picapedres i layouteros i això és una de les coses que més trobo a faltar, però no passa res. Una bona passejada en bici, amb l’aire encara fresc mentre acabo d’escoltar el Minoria d’ahir, m’espabila i em posa al lloc. Si en lloc d’això toca música el moment convida a la reflexió.

Els dies a l’intitut passen esperant a que els tècnics em diguin el dia que puc començar a treballar. Ho aprofito per matxacar la tesi, que serà la feina de molta gent que hi ha col·laborat directa o indirectament. Però també serà meva i només meva. Algun cafè suelto per passar el dia més ràpid, soltant algun “hallo” de quan en quan als vergonyosos alemans que em miren amb ulls d’amabilitat disfressada. Són macos.

Una passejada en bici per tornar, una compra al super, una visita al centre de Hameln mentre esquivo les mirades de la gent que silenciosament pensa que hauria de baixar la bici quan vaig pel passeig peatonal… i cap a caseta. El senyor Pook riu quatre o cinc vegades durant la conversa que mantinc cada dia amb ell, degut a les seues contínues equivocacions amb seu macarrònic (més que el meu) anglès. Fer-me el sopar a una cuina-buhardilla és una aventura diaria. Més tesi després o si estic cansat em poso una peli espanyola que m’he dut (gràcies Jordi!!) o llegeixo algo.

Estos dies són en diferència els més feliços que he viscut de fa anys i tot lo que estic vivint aquí ho disfruto al màxim. Que dure!

Fent amics març 12, 2007

Vaia cap de setmana!!

Se suposava que hauria d’haver estat a caseta escribint moltes pàgines de tesi perquè les circumstàncies així ho indicaven (tots els pocs coneguts fora de la ciutat i cap pla a la vista).

Tal va ser la sorpresa de Lorea quan li vaig trucar en divendres la nit per fer-me classes d’alemà, com tot el que va venir després. A Lorea, noia de Pamplona que encara no coneixia, li venia malament donar-me classes perquè ja té molta feina. En lloc d’això, em va proposar a’anar a prendre una birra amb la Rita, una alemanya amb la qual fa converses d’espanyol.

El Sumpfblume (pantà de la flor) és el lloc més de moda de Hameln, és una especie de pub – centre cultural on fan moltes activitats. La nostra es va relegar a prendre un parell de birres (un alemà mai pren una birra sola!!). Una curiositat d’Alemanya és que si una taula està mig ocupada i queden seients lliures tu pots seure-hi i sembla que vagis amb els que ja hi havia a la taula. Això sí, mai s’entaula conversa, cada grup a la seva. “Affenbier” vol dir “cervesa de mono” i és cervesa (normalment de blat, com la Franciscaner) amb suc de plàtan. Està bonissima!

La conversa del divendres la nit es va allargar, diguem, fins dissabte a les 5 de la tarda… I no malpenseu, pero Lorea no volia que tornes tan tard amb la bici i el fred que feia. No m’hagues sabut greu, estos viatges en la bici, mig tocadet de la cervesa a altes hores de la nit són memorables (Angela tenies raó!). Lorea em va fer quedar a l’habitació del seu company de pis, Jan, que a més és company de feina meu (casualitats de la vida). Vaig dormir literalment sota un arbre, i si no us ho creieu mireu la foto de l’habitació de Jan!! Lo que està super guai és despertar-te a una casa d’algú que acabes de coneixer i que un altre, encara mig desconegut, t’estigui preparant l’esmorzar. I és que Stefan, l’altre company de Lorea i també company meu de feina (quines casualitats altre cop) és molt bon cuiner i un amo de casa excel.lent.

La nit del dissabte la vaig passar amb la Rita i uns amics seus a Hannover. Hi havia una festa a una antiga estació de tren (Bahnhof Leinhausen) per a gent de més de 30 anys, ejem, i més de 45 també. Però va estar guai! Durant un moment van posar Ricky Martin i vaig pensar “ja hi som, puta paxanga”, però quina sorpresa en sentir Héroes del Silencio! Ja només em faltava sentir “Blanco y negro” de Barricada.

I finalment que millor que acabar el diumenge amb una passejada amb la Rita pel camp, disfrutant el bon temps que està fent per aquí dalt. Em direu que aquí abaix fa més bona hora, pero no us envejo gens, no fa ni calor ni fred i el sol brilla a tope. Quedeu-vos per a vatros tota la calor i xafogor d’Espanya, que jo ja la disfrutaré quan vingue el temps d’anar a la platja. Prop del poblet de Holtensen, ara al marc, creix a dojo la Märzenbecher Blume (flor de copa del marc) i molta gent de tot arreu del pais ve expressament a vore-la (de frikis n’hi ha per tot).

En resum, el finde va ser genial, em vaig estalviar l’empat amb l’etern rival i em vaig recuperar-me de la decepció del Liverpool.

Des d’aquí molt d’anims a mon pare, que ara deu estar recuperant-se d’una operació. Noi, porta’t bé eh??

I prou, ara a currar!

(Unes quantes fotos de la casa on visc, per a la tranquil.litat d’algun progenitor)

Els dies primers al món de l’eficiència, la terra del fred març 6, 2007

6/3/2007 – setè dia a Alemanya

Alguns ja sabeu que passaré els pròxims tres mesos d’estada a un Institut d’energia solar, per a d’altres és la primera notícia. Us explico quatre coses, molt ràpidament, per no avorrir-vos massa.

Estic a una caseta molt mona, d’un barri perifèric de Hameln. Té calefacció i uns caseros molt simpàtics. Als hostes no els agrada massa l’amabilitat del Sr. Pook perquè diuen que no para de xerrar, però a mi em va de conya perquè en aquest racó no hi ha molt més a fer. Per sort parla algo d’anglès, que si no…

Si vols anar al centre del poble has de caminar 40 minuts (ho he fet) o agafar la bici, un taxi, o un bus. Total, pa no trobar-te res de l’atre món, una ciutat molt bonica i bastant gran, però sense gent per cap puesto, què avorrit!

A la gent te la trobes al supermercat, sembla que facin la vida social allí. Dissabte passat no vaig sortir. La filla del casero em va fer una llista dels bars on sortir, però vaig passar d’anar sol, espero a que ella o algun company de l’Institut on treballo m’invitin. A més, no tinc cotxe, els busos no van de nit, i en la bici fa una mica de pal. De totes maneres anar en bici per aquí és una passada, tens carrils per tot arreu i el paisatge és molt xulo, ja penjaré fotos. Diumenge va estar millor, vaig estar a Hannover. Vaig agafar el tren i em vaig trobar amb dos espanyols (asturians). Vaig tastar dos biers alemanes que encara no havia provat. Crec que la ciutat m’agradarà, té fama d’avorrida, però que va!

En quant a l’institut, pos és un puesto relativament gran, en moltes possibilitats laboralment parlant i la gent és amable. Són més oberts del que em pensava i estic entrant al seu ambient poc a poc. Hi ha un xaval de Saragossa que m’està ensenyant tot i s’està portant molt bé en mi.

—

PD: iuju!! esta nit toca Liverpool-Barca a casa Enrique, serà la remuntada?