Històries de l’Ebre a la fi del món.

Vaia cap de setmana!!

Se suposava que hauria d’haver estat a caseta escribint moltes pàgines de tesi perquè les circumstàncies així ho indicaven (tots els pocs coneguts fora de la ciutat i cap pla a la vista).

Tal va ser la sorpresa de Lorea quan li vaig trucar en divendres la nit per fer-me classes d’alemà, com tot el que va venir després. A Lorea, noia de Pamplona que encara no coneixia, li venia malament donar-me classes perquè ja té molta feina. En lloc d’això, em va proposar a’anar a prendre una birra amb la Rita, una alemanya amb la qual fa converses d’espanyol.

El Sumpfblume (pantà de la flor) és el lloc més de moda de Hameln, és una especie de pub – centre cultural on fan moltes activitats. La nostra es va relegar a prendre un parell de birres (un alemà mai pren una birra sola!!). Una curiositat d’Alemanya és que si una taula està mig ocupada i queden seients lliures tu pots seure-hi i sembla que vagis amb els que ja hi havia a la taula. Això sí, mai s’entaula conversa, cada grup a la seva. “Affenbier” vol dir “cervesa de mono” i és cervesa (normalment de blat, com la Franciscaner) amb suc de plàtan. Està bonissima!

La conversa del divendres la nit es va allargar, diguem, fins dissabte a les 5 de la tarda… I no malpenseu, pero Lorea no volia que tornes tan tard amb la bici i el fred que feia. No m’hagues sabut greu, estos viatges en la bici, mig tocadet de la cervesa a altes hores de la nit són memorables (Angela tenies raó!). Lorea em va fer quedar a l’habitació del seu company de pis, Jan, que a més és company de feina meu (casualitats de la vida). Vaig dormir literalment sota un arbre, i si no us ho creieu mireu la foto de l’habitació de Jan!! Lo que està super guai és despertar-te a una casa d’algú que acabes de coneixer i que un altre, encara mig desconegut, t’estigui preparant l’esmorzar. I és que Stefan, l’altre company de Lorea i també company meu de feina (quines casualitats altre cop) és molt bon cuiner i un amo de casa excel.lent.

La nit del dissabte la vaig passar amb la Rita i uns amics seus a Hannover. Hi havia una festa a una antiga estació de tren (Bahnhof Leinhausen) per a gent de més de 30 anys, ejem, i més de 45 també. Però va estar guai! Durant un moment van posar Ricky Martin i vaig pensar “ja hi som, puta paxanga”, però quina sorpresa en sentir Héroes del Silencio! Ja només em faltava sentir “Blanco y negro” de Barricada.

I finalment que millor que acabar el diumenge amb una passejada amb la Rita pel camp, disfrutant el bon temps que està fent per aquí dalt. Em direu que aquí abaix fa més bona hora, pero no us envejo gens, no fa ni calor ni fred i el sol brilla a tope. Quedeu-vos per a vatros tota la calor i xafogor d’Espanya, que jo ja la disfrutaré quan vingue el temps d’anar a la platja. Prop del poblet de Holtensen, ara al marc, creix a dojo la Märzenbecher Blume (flor de copa del marc) i molta gent de tot arreu del pais ve expressament a vore-la (de frikis n’hi ha per tot).

En resum, el finde va ser genial, em vaig estalviar l’empat amb l’etern rival i em vaig recuperar-me de la decepció del Liverpool.

Des d’aquí molt d’anims a mon pare, que ara deu estar recuperant-se d’una operació. Noi, porta’t bé eh??

I prou, ara a currar!

(Unes quantes fotos de la casa on visc, per a la tranquil.litat d’algun progenitor)