Març 13, 2007
Posted by rafelferre in General.trackback
La rutina dels meus dies:
M’aixeco típicament a les 7:30. Ja no faig l’esmorzar al bar de la Uni amb els meus estimats picapedres i layouteros i això és una de les coses que més trobo a faltar, però no passa res. Una bona passejada en bici, amb l’aire encara fresc mentre acabo d’escoltar el Minoria d’ahir, m’espabila i em posa al lloc. Si en lloc d’això toca música el moment convida a la reflexió.
Els dies a l’intitut passen esperant a que els tècnics em diguin el dia que puc començar a treballar. Ho aprofito per matxacar la tesi, que serà la feina de molta gent que hi ha col·laborat directa o indirectament. Però també serà meva i només meva. Algun cafè suelto per passar el dia més ràpid, soltant algun “hallo” de quan en quan als vergonyosos alemans que em miren amb ulls d’amabilitat disfressada. Són macos.
Una passejada en bici per tornar, una compra al super, una visita al centre de Hameln mentre esquivo les mirades de la gent que silenciosament pensa que hauria de baixar la bici quan vaig pel passeig peatonal… i cap a caseta. El senyor Pook riu quatre o cinc vegades durant la conversa que mantinc cada dia amb ell, degut a les seues contínues equivocacions amb seu macarrònic (més que el meu) anglès. Fer-me el sopar a una cuina-buhardilla és una aventura diaria. Més tesi després o si estic cansat em poso una peli espanyola que m’he dut (gràcies Jordi!!) o llegeixo algo.
Estos dies són en diferència els més feliços que he viscut de fa anys i tot lo que estic vivint aquí ho disfruto al màxim. Que dure!
I tu que deies que no et feia massa gràcia …
“Estos dies són en diferència els més feliços que he viscut de fa anys i
tot lo que estic vivint aquí ho disfruto al màxim. Que dure!”
jo amb els/les aleman(y)s que he tractat he notat que s’esforcen un huevo en donar conversa, i esperen el mateix de tu. És com si hi hagués un protocol preestablert. Quan dius “amabilitat disfressada” a què et refereixes? Què té de dolent ser cortés?
Este era jo.
Josep
Emrefereixo a que sembla que vulguin fer de veure que son fred i calculadors, pero se’ls veu el plumero, son persones tan càlides com natros.
Sí que tens raó. Jo crec que vivim en un món ple de tòpis i estereotips, i que hem de descobrir, viure situacions per trencar-los. Això que el mediterrani és temperamental i pròxim, i que la gent de dalt és més distant és fals. Almenys, fins on jo he pogut comprovar.
salut!
Doncs mira, jo discrepo. L’experiència d’un any i mig amb els holandesos m’ha deixat molt clar que tenen un tracte diferent. No és que siguin més freds, ja que segurament en el tracte a la feina, el dia a dia són persones genials. Encantadores en el tracte i et fan sentir a gust de seguida. El que he trobat jo i molts dels estrangers aquí és que costa molt entrar en el terreny personal. En aquest aspecte tenen la barrera molt més marcada que nosaltres. Que et parlin d’ells o de la seva vida fora del que veus costa molt més del que costa per allà baix.
Vinga neng!!! que tu puedes!!! Saps la de una alemaaaana me la meneaaaaba en una tienda de campaaaaaaña!!!!
Jordi
No se tu amb els holandesos, pero jo vaig coneixer una tia alemana, que vam passar el dia junts, i no tenia cap classe de problema en parlar de coses personals.
Serà que tenim més facilitat de parlar d’aquestes coses amb gent que no coneixes i que segurament no tornaràs a veure més? La veritat és que no és la primera vegada que em passa. Ni la última. Altres relacions a llarg termini (més d’un any) com tu dius, amb gent de fora d’Europa també m’han mostrat bastanta proximitat.
Crec que en tot això influeixen altres factors. A part del caràcter de la persona amb qui tractes, també té molt a veure el teu propi, com de pròxim et mostres amb l’altre. És una questió d’empatia.
Deu ser allò de si no dones no reps.
salut!
Clar que hi tenen a veure molts factors, començant pel que dones tu mateix en aixo de les relacions, pero la sensacio que amb els holandesos has de donar força mes i aixi i tot costa entrar-los (sempre hi ha excepcions, es clar) no es nomes meva. Es una opinio bastant generalitzada entre els estrangers de per aqui, vinguem del raco de mon que sigui. Segurament aixo tambe fa que ho apreciis mes quan rebs a canvi mes del que esperes en un moment donat!
I segur que tenim molta mes facilitat en explicar coses personals a algu completament desconegut que sabem que no tornarem a veure. Entre trens i avions en trobaria unes quantes!
Suposo que tens raó. Jo conec, o he conegut, poca gent d’Holanda, i no eren així, bueno, suposo que el fet que fos gent viatjera et fa ser més obert de mires. Hauré d’anar a Holanda a comprovar-ho
De fet, l’agost passat gairebé hi poso els peus, però hi van haver imprevistos 
Amb el temps que va fer aqui l’agost passat, gairebe et diria que en aquest aspecte vas fer sort!