Històries de l’Ebre a la fi del món.

22 de marc de 2007

Nevaaaaaaaaaa!!! I jo que em pensava que això d’Alemanya era una paradís tropical… juas!! Podeu veure una vista des de casa meva, just abans de marxar al curro.

On està el moniato que va dir que Hannover era una ciutat avorrida? Si te una canya brutal!! Vaig passar la nit de festa amb els meu estimats carbayons (asturians) i alguns amics i amigues seus. El lloc valia molt la pena, la música no era ni roquera ni paxanga (no em pregunteu) i passava d’allò més bé. Era una espècie de pub amb dins a un edifici antic de tres pisos, molt majo.

Una costum curiosa del nord del del país. Quan un mascle arriba a l’edat de 30 anys i encara no està casat ha de “fer l’escala”, és a dir, netejar-la. Els companys li posen tot de papers i brossa i li donen una granera amb mànic flexible, per fer la cosa més punyetera. Mentre el tio s’escarrassa a netejar-ho tot, la gent disfruta de l’espectacle prenent algun refresc. Si ho desitges, pots escampar-li la brossa i ell no te dret a queixar-se. L’espectacle acaba quan ho ha recollit tot i, si no li deixen acabar, quan una noia verge (avui cada dia més cares de trobar) li fa un petó (a la galta ja serveix). Llàstima que no tinc cap foto, pero feia molta gràcia.