Històries de l’Ebre a la fi del món.

Quin dissabte!! Resulta que tinc més vida social a Hameln que a qualsevol part del món. En un marge de 6 hores m’havia de trobar en quatre grups de persones diferents: anar a comprar un llibre de gramàtica alemana, fer una partida d’un joc de taula certament curiós, prendre una birra i anar de festa a la disco del poblacho. Aixo implicava a més dos viatges d’anada i tornada Hameln-casa, casa-Hameln, de 13 minuts cadascun, per deixar llibre, bossa, pegar-me una dutxa i ficar-me guapo.

Tot s’ha de provar, fins i tot tornar als origens. Si bé fa tres setmanes la festa era de iaios, ara tocava fer de meinadera. Lo colmo: era una festa de “singles”. Arribes i t’estampen un pegatina en un número determinat. Quan veus algú que te mola li pots deixar un missatge escrit a la barra que es veu per pantalla. La Rita i jo flipàvem, i pregàvem perque el Christoff i companyia arribessen com més aviat millor i així augmentar una mica la mitjana d’edat. Lo peor de lo peor? Això em pensava fins que va arribar Jan, van marxar alguns “babies” i va començar la bona música. Fins les 5, tothom de molt bon rotllo, ballant a sac i esperant el sol.

A la cita del diumenge ja no vaig poder arribar, i quan Stefan em va trucar a les 11 del matí vaig aconseguir emetre algo que ell va identificar com a “sons estranys que denotaven una certa indisposició per part meua de complir l’objectiu pactat dos dies abans”: passar el matí al balneari de Bad Pyrmont (un lloc bonic).

Avui que fa sol m’he saltat el partit de futbol perque tenia una “termin” (cita) amb dos alumnes de Lorea per fer intercanvi espanyol-alemà. És que a mi només m’agrada la modalitat “futbol-xarca”, com la de la setmana passada, que una mica més i se fot a nevar.

I com deia, Hameln és un poblacho. Després de la birra d’ahir, (m’estic acostumant massaaaaa…) Quique em duguè al super amb el cotxe on em trobo a Jan. Fem la compra junts com dos marujos granadets i ens trobem al Peter i a la Sonia, que de poc em duen a casa en lo cotxe, si no fós perquè la tinc a 2 minuts. La parelleta en qüestió són, al mateix temps, companys de treball i coneguts de Lorea. El món és un panyuelu i Hameln el punt que acompanya les inicials del seu bordat.

Recepta: Espardenyes a la Raffelé

Calenta oli en una paella gran i sofregeix ceba tallada a tires; sigues generós amb la sal. Afegeix aubergínia, tallada també a tires i en breu xampinyons laminats i una dent d’all trinxada. Quan ja està mitjanament cuit, talla tomata a rondanxes fines (pell i tot) i cobreix la barreja anterior, sense mesclar. Tapa la paella per coure millor la tomata. Al cap de deu minuts enretira les rondaxes de tomata a un plat i treu la barreja de la paella a part. A la paella posa dos llesques de pa de pagès, cobreix-les amb la barreja, damunt les rodanxes de tomata i finalment dues classes de formatge diferents. cobreix la paella un altre cop per ajudar a fondre el formatge i donar-li consistència al conjunt. Ofereix una de les dues llesques al teu amic Christoph i congratula’t de que no tingui gana, així ja tens sopar boníssim per a l’endemà.

Detall de la soldadura del meu MP3 després d’haver-me carregat el cable d’una estrebada accidental. Cortesia de Jan.

Frase literal d’un llatí que hai conegut: “Las mujeres, a ellas les gusta que las traten mal”